Meditació sisena

Primer de tot, examinaré si la imaginació és un procediment definitiu per obtenir coneixement vertader. La imaginació està lligada als sentits, ja que en imaginar un objecte formem una imatge d’ell. En canvi, quan el pensem en mode pur, el que acudeix a la ment és una definició, una característica pròpia de l’objecte. Per exemple, puc imaginar un got d’aigua, i el puc comprendre. En canvi, no puc imaginar tota l’aigua d’un oceà, però si ho puc comprendre i conèixer mitjançant la definició.

Respecte a la sensació, el món corporal viscut a través dels nostres sentits, és el que menys certesa ens dóna de la realitat. Per tant, ni la imaginació ni la sensació demostren l’existència d’un món exterior.

Si poguéssim establir que el cos es diferencia de la ment de manera clara i distinta i que és extens, podríem demostrar l’existència d’un món exterior, ja que si tenim una percepció clara i distinta d’allò, Déu no ens pot enganyar perquè és perfecte i bondadós.

Em pregunto si les dues substàncies de les quals està format l’ésser humà, cos i ànima, estan separades. L’ànima és el que ens defineix i és res cogitans, una substància pensant, i és una unitat indivisible, a diferència del cos.

La particularitat del cos i els objectes materials és ser extensos, ocupar un lloc a l’espai. Aquesta idea també és clara i distinta, i com que Déu no ens enganya en allò que concebem com a clar i distint, aquesta idea és certa i els cossos del món sensible existeixen. Per tant, el món és substància extensa.

Les qualitats secundàries dels objectes com el color, olor, sabor... no estan presents en el món exterior, en el mateix objecte, sinó que són generades en el subjecte que percep. Per tant, no ens proporcionen certesa, ja que no són allà.

En canvi, les qualitats primàries, com la figura, nombre, magnitud... se’ns mostren clarament i distintament mitjançant la raó, per tant són certes. Per tant, el món exterior es redueix al que és mesurable matemàticament.

Per exemple, tots podem percebre una cadira, però no podem assegurar que aquella cadira sigui de color verd, ja que això és una qualitat secundària i és subjectiva. En canvi, sí que podré afirmar que puc llençar la cadira per la finestra, ja que això depèn de qüestions matemàtiques.

Però, com és possible que dues entitats tan diferents com l’ànima i el cos estiguin relacionades? Aquesta relació es troba en les sensacions de dolor, set, gana... Si fóssim només ànima seríem àngels, i si només fóssim cos, seríem animals.

En conclusió, hem de fer fora les qualitats secundàries que depenen dels sentits, ja que ens poden enganyar, i extreure amb l’enteniment les idees basades en les qualitats primàries sobre el món, que són clares i distintes, i per tant certes.