Un cop he suspès el judici, he de persistir en el dubte i alliberar-me de tot allò que pugui ser fals, és a dir, de tot allò que dubti, per arribar a alguna cosa certa i indubtable.
Ja he negat que tingui sentits i cos, però puc negar que jo sóc alguna cosa? Certament, no, perquè el geni maligne m’enganya, de manera que és indubtable que jo sóc, que jo existeixo. Aquesta primera veritat, absoluta i indubtable, em proporciona un criteri de certesa: és vertader tot allò que sigui clar i distint per a mi.
Ja sé amb certesa que sóc, però no sé amb claredat què sóc. Jo crec ser un ésser compost de cos i ànima, de manera que repasso els seus atributs. Del cos puc dubtar de tots els seus atributs, ja que els coneixem a través dels sentits, i de l’ànima, l’únic del qual no puc dubtar és del fet de pensar. De manera que si penso, aleshores existeixo (cogito ergo sum). Per tant, puc afirmar que sóc una cosa que pensa amb idees, i sóc quan desitjo, imagino, sento i entenc. Per tant, sóc essencialment una substància que pensa o res cogitans, independent del cos i més fàcil de conèixer que aquest.
Agafem, per exemple, un tros de gel, que té una determinada mida i forma, un tacte sòlid i dur, fred, relliscós i amb un determinat volum. Ho apropem al foc i continuarà sent igual? Tot allò que he observat mitjançant els sentits ha variat: es fa líquid, adquireix una forma diferent, s’escalfa... L`única cosa que ha romàs constant és l’extensió, és a dir, l’ocupació a l’espai. Aquest exemple demostra que no coneixem mitjançant els sentits sinó per l’enteniment, ja que el que percebem amb els sentits ha variat, per tant no és clar i distint, i no és veritable. En canvi, amb l’enteniment concebem l’extensió, que no varia, ja que és clara i distinta i ens proporciona un coneixement vertader. Només l’enteniment és capaç de captar l’essència i la identitat de les coses.
Però una cosa és dubtar que les coses que percebo o imagino existeixen realment i una altra molt diferent és dubtar que efectivament les estic percebent o imaginant (jo sóc).
No hay comentarios:
Publicar un comentario